GENERACIÓ 2005 - CAIXA MADRID
La peça, la geometria de la ciutat, la línia pura i recta que em tanca l'espai en un buit irreal, ple de cera, neutre però translúcid en l'intent a la transparència. Mai arribarà a ser pur. L'espai de la vida és sotmès a una societat imposada, impotent davant de l'espai neutre i enganyat per una realitat fictícia que mai arribarà a ser realitat veritable.
La degradació del sistema és en la meva obra la degradació de la peça des del seu estat més pur referent a la cera en si mateixa com un material degradable capaç de ser modificat en una transformació imposada.
ESPAIS DE LA MEMÒRIA
UNIVERSITAT DE BARCELONA 2004 - VIC
Si algú és cert en
aquesta vida, és que tot allò passat s’oblida per fer front a un present més
esperançador i oblidar d’aquell passat totes les rancúnies deixant algun bell
record en la ment.
No tinc cap mena de
rancor de l’espai on he viscut i he crescut, m’agrada passejar-hi cada dia i
caminar sota la immensitat de la muralla que envolta el cas antic de la ciutat.
Admiro cada racó de l’espai que m’envolta, per petit que sigui en fixo en ell.
En aquesta vida els petits valors són aquells que et fan sentir feliç, m’agrada
apreciar els petits elements integrats dins d’un espai majestuós, aquells que
passen
desapercebuts. Elements que es repeteixen simultàniament en un
recorregut visual paral·lel a la meva mirada. Camino i camino i mai s’acaben en
l’infinit ells són presents. Inicio la meva passejada a un extrem de la
majestuosa fortalesa de batalla i qual l’acabo, cent vint metres a la llunyania
encara estan presents. A vegades semblen desaparèixer, en aquelles totxanes més
malmeses, però aviat retornen uns metres més enllà. Quanta batalla han passat
aquests elements ara tan oxidats!
Ells van néixer per
treballar, per donar un servei a la nostra societat. Es passaven moltes hores
patint i sent forçats de la pressió motriu dels animals, de tot aquell bestiar
que els ciutadans lligaven per tal de vendre'ls o tenir-los amarrats mentre
anaven a mercat.
Avui en dia ni tant
sols sabem que existeixen la seva vida s’està acabant i malauradament la seva
presència aviat acabarà amb absència, en un espai més de la memòria d’una
ciutat oblidada.
